Fer-la Sonar

 

Fer-la sonar

---

 

Aquí comencen els problemes: Com fer sonar la gralla.

Abans de res, intentaré donar resposta a la pregunta que molt sovint em fan les mares histèriques: A quina edat es pot començar a tocar la gralla? Bé, com he dit alguna vegada, ser català no és fàcil, i ser graller encara menys. Es necessita capacitat pulmonar i muscular. És difícil dir una edat, hi ha nanos que amb dotze anys són unes males bèsties i noies que amb catorze o quinze tenen pulmons de granota i unes panxes que si es mengen un pèsol semble que portin bessonada. Depén de cada persona, però jo no començaria massa aviat. Si algú té molta afició i és petit, sempre pot començar tocant el timbal, que hi ha de totes les mides, i així s'acostuma a portar el ritme i a la disciplina dels assajos.

---

Primer de tot, muntem la gralla. Agafem la canya (o inxa) per la part de la pala (la fusta), sense tocar mai el filferro i, sense girar-la, l'acoblem al tudell apretant amb força perquè quedi ben encaixada.

Repeteixo i ho dic en majúscules i en negreta:

NO TOCAR MAI EL FILFERRO NI GIRAR LA CANYA AL ACOBLAR-LA AL TUDELL.

La canya està formada per dues peces que han d'estar perfectaments alineades. Si l'agafes pel filferro i el tires cap avall, les pales s'afluixen. Si gires la canya un cop muntada en el tudell, les pales s'entregiren. En ambdós casos queden forats per on s'escapa l'aire i comença a fer sorolls.

Un cop muntats la canya i el tudell, ho acoblem a la gralla per l'extrem petit. (Aclareixo aquest punt perquè més d'un s'ha menjat un supositori).

Ja tenim la gralla muntada, amb la canya i el tudell ben posats i alineats. L'inxa ha de quedar perpendicular als forats de les notes. Com que està prohibit girar-la, en cas de que ens quedi torta girem el tudell, que per a això té la rodona gran.

Ara ens la fiquem a la boca, bufem com unes bèsties i no sona. Què ha passat? En primer lloc la canya s'ha de mullar i en segon lloc, per fer-la sonar, no és qüestió de bufar molt, sinó de fer-ho bé, així que no val acollonir-se.

Com deia Jack l'Esbudellador : Anem per parts.

Primer de tot necessitem aire, i el necessitem a la panxa. Com es fica l'aire a la panxa?

Exercici de respiració. T'estires al sofà amb un llibre gran (un diccionari, les Memòries de Mourinho, Reflexions de Cristiano Ronaldo...) damunt l'estómac i et poses a veure un partit del Barça. Mentre vas mirant puges i baixes el llibre amb la panxa. Quan marquen gol, fas força i tractes de llençar el llibre damunt del cap del teu cunyat merengue. Has d'aconseguir tenir una bona quantitat d'aire i donar-li pressió amb el diafragma. Si ho fas amb el pit no podràs. És per això que hi ha aquella dita: Punxa'm però a la panxa no.

És important no aixecar les espatlles al agafar aire. Un bon consell és tocar davant d'un mirall per corregir defectes dels que no ens en adonem si no els veiem.

Ja sabem respirar. Ara ens fiquem la canya a la boca i folrem les dents amb els llavis, per no mossegar la canya. (Si tens ganes de rossegar, a les botigues de bèsties venen ossos de pell de vaca).

Pregunta: La canya s'ha de ficar molt o poc? Això depén de la canya. Entra-la cap a la meitat i ves provant fins que vegis que et sonen bé totes les notes. És qüestió de pràctica i paciència. És important no esclafar la canya, perquè les pales han de vibrar. Hem de tractar de folrar-la amb els llavis de manera que no s'escapi l'aire, però sense apretar.

Ja tenim la gralla a la boca i la panxa plena d'aire. Posem la punta de la llengua sobre l'extrem de la canya, fem força amb el diafragma per tenir pressió i fem amb la llengua ta-ta-ta, picant a cada nota. Com diria Ferran Adrià: la canya t'ha d'ejplotar a la boca.

No infleu les galtes al tocar. Som éssers humans, no som hamsters. Per la boca només passa l'aire, la pressió la fa el diafragma.

El que sí és molt important és fer força cap avall amb la musculatura del maxil·lar superior.

Posició corporal: Cada activitat en aquesta vida té la seva posició. Si no em creieu podeu mirar el Kama Sutra. Per tocar la gralla ho farem normalment de peu, en posició còmoda i el cap alt, amb els colzes separats del cos i la gralla horitzontal, més o menys paral.lela al terra. Hem d'evitar assemblar-nos a les mantis religioses. Recordem en tot moment que som éssers humans.