Història de la gralla

La gralla és actualment un instrument popular a Catalunya, i està considerada com un dels instruments tradicionals del país. Coneixem amb un cert detall la seva història a partir del segle XIX, sobretot lligada al seu ús en l’activitat castellera i festiva. Però si retrocedim en el temps, haurem d’admetre que no en coneixem la història anterior ni el seu origen. Si abans no existien els castells, el seu ús havia d'anar lligat a altres activitats. El problema és complexe per diversos motius: tal com hem vist ens ha canviat la funció, però també ens ha canviat el nom: els textos d’abans del XIX, només es refereixen a la dulzaina o al grall, però ens estem referint sempre al mateix instrument? D’altra banda, la iconografia anterior al XVIII reflecteix un ús cortesà o religiós, però no un ús popular. Finalment no tenim instruments supervivents anteriors al XIX.

El ser humà, a diferència dels animals, utilitza eines. Per a treballar, per a menjar, ... i també per a fer art. Com més adequada i útil és l’eina, més l’home l’aprecia i la valora. Els instruments musicals no són una excepció i el músic executant valora i cuida molt el seu instrument, sap com s’ha de tractar, i sovint coneix d’on procedeix, i qui l’ha fet. És molt probable que la seva curiositat s’estengui no només al seu instrument propi, sino al tipus genèric i a les varietats d’aquest instrument, així com a la seva història, recent i remota. En aquest sentit, tots els violinistes saben qui va ser Stradivarius i saben com són els seus instruments, encara que no n’hàgin tingut mai cap a les mans. De fet, per a conèixer la història i l’origen d’un tipus d’instrument concret, ens hi ajuden no només els instruments conservats, sino les descripcions literàries i la iconografia, tant en pedra, com en pintures o altres suports. Però quan es tracta d’instruments antics que han caigut en desús molt abans del temps present, és molt més difícil fer-ne el seguiment, perquè s’ha perdut el fil conductor. Així, tenim molts noms d’instruments provinents de fonts literàries antigues que no sabem atribuïr a un instrument concret, i al revés, coneixem representacions iconogràfiques d’instruments als quals no sabem quin nom li hem de donar. D’altra banda, en les iconografies sovint no es veuen els instruments amb tant de detall com voldriem; per exemple, com podem saber si un instrument posat a la boca, té o no una llengüeta, i si aquesta és senzilla o doble? I si parlem d’instruments tradicionals, la cosa encara es pot complicar més perquè hi ha un problema latent amb aquests instruments: d’on provenen? els va idear l’enginy d’un pastor, o d’un menestral (visió predominantment romàntica però encara força acceptada actualment), o bé originalment eren instruments cortesans o d’ús eclesiàstic, produïts per artesans especialitzats, i dels quals els instruments tradicionals són adaptacions o reproduccions (sovint més rústiques i imperfectes)? I perquè no ens imaginem una utilització simultània, com la dels músics del segle passat que tocaven al matí a l’església, concert-vermut al migdia, sardanes a la tarda i ball a la nit? És a dir, un mateix instrument per a un repertori canviant, segons l’ús.En qualsevol cas, quan estudiem èpoques pretèrites com l’Edat mitjana, no tenim cap iconografia o descripció literària que es refereixi a un instrument
o a un ús popular, i la seva descripció és essencialment del seu ús a la cort o a l’església. Per tant, ens queda la incertesa de que tant podem suposar
que existia en paral·lel un ús popular d’aquell instrument, com que l’us
popular va començar més tard. Pel que es refereix a l’instrument de doble canya més estès a Europa des del segle XIII al XVIII, aquest és la xirimia, així doncs que mirarem si en algun moment de la seva evolució, alguna de les seves varietats d’instrument podia convertir-se en l’instrument tradicional anomenat gralla.
Apart dels problemes cronològics, hem de considerar els de l’extensió territorial de l’instrument, i en aquest sentit la gralla catalana és molt similar a la dulzaina, gaita, i xirimita que existeix en diverses parts d’Espanya, i potser no tant similar als instruments populars anàlegs de la conca mediterrània.

En definitiva, la història que pretenem reconstruïr és la de l’instrument descrit a les fonts documentals antigues, malgrat que es refereixen quasi sempre a un instrument culte, i incorporant a aquesta història els detalls fragmentaris que podrien indicar-ne un ús popular.